Confinats a la masia...

Hi havia una vegada un grup d’amics format per tres noies i tres nois, l’Arlet, l’Estel, la Mar, en Bru, en Jan i l’Oriol, que per culpa de l’aparició d’un nou virus havien de tancar-se a algun habitatge, així que van decidir anar a passar junts el confinament a la masia dels avis d’en Bru. A primera vista, era una casa antiga però molt ben restaurada de dues plantes i un gran jardí. En Bru es va treure claus de la butxaca i va obrir el portal tot content, ell i la resta d’amics van entrar entusiasmats a la casa sense saber el que viurien dies més tard. 

A la primera planta de la casa hi havia els espais comuns: la cuina, el menjador, la sala d’estar, un lavabo i una sala polivalent. Pujant les escales, trobàvem les habitacions: tres habitacions matrimonials amb els seus banys corresponents. Va arribar l’hora de repartir-se les habitacions, en Bru i l’Oriol de seguida van dir que ells dormirien a la primera habitació, l’Arlet i l’Estel van dir el mateix i van ocupar la segona, només quedaven la Mar i en Jan així que van ser ells qui es van establir a la tercera. Les tres noies estaven molt unides i s’explicaven tots els seus secrets, recentment la Mar els hi havia explicat que començava a agradar-li en Jan, el que ella no sabia era que en Jan també sentia alguna coseta per la Mar. Vet aquí aquesta distribució d’habitacions. 

Els dies en confinament anaven passant i les activitats per distreure’s s’esgotaven. Van arribar al punt de passar-se un dia sencer mirant sèries, d’estar-se la major part del dia estirats al sofà mirant el mòbil o de no moure’s del llit en tot el dia. Un dia d’aquests, mentre el nois jugaven a videojocs, les noies van sortir al jardí a fer-se fotos per penjar a l’instagram i presumir de paisatge. L’Estel va voler apartar una pedra que quedava malament a la imatge i al aixecar-la va trobar un paper mig trencat que semblava un mapa del poble on estaven amb una casa encerclada. Les tres noies van intentar interpretar-lo però no se’n van ensortir i van demanar ajuda als nois. En Bru, en veure-ho, va identificar perfectament que la casa que estava encerclada era la masia dels seus avis. Però, per què estava encerclada la masia dels avis d’en Bru en aquell mapa? Tots es feien la mateixa pregunta i no aconseguien trobar-li resposta.

De seguida, van decidir que es dividirien les diferents zones de la casa i per parelles intentarien trobar alguna pista que els ajudés a resoldre el seu gran dubte. En Bru i l’Oriol van buscar per tot el jardí però no van trobar res interessant. La primera planta la revisaven l’Estel i l’Arlet però tampoc van tenir gaire èxit. I finalment, la segona planta que la inspeccionaven els dos enamorats, la Mar i en Jan. Aquests, miraven cada racó amb atenció i de tant en tant es parlaven amb timidesa perquè tots dos notaven que alguna cosa estranya passava amb els seus sentiments. 

De cop i volta, en Jan va aixecar el cap i va veure una mena de porta amagada al sostre. Tot content va cridar a la Mar i junts van obrir aquella porta misteriosa, va baixar una escala molt poc estable i mig rovellada però no els va impedir pujar-hi. Un cop a dalt van trobar un munt de butaques, cintes cinematogràfiques i un projector d’aquells antics. Era una cinema! Molt emocionats es van abraçar per celebrar la troballa, van quedar-se mirant l’un a l’altre i un meravellós petó va unir els seus llavis. Minuts més tard, van aparèixer els seus companys per aquella delicada escala i es van quedar bocabadats. A les golfes de la masia dels avis d’en Bru hi havia, amagat, el cinema del poble! Aquell mapa que van trobar al jardí donava les indicacions per arribar-hi!

Els dies restants de confinament els van passar tots junts en aquell fantàstic cinema veient pel·lícules antigues i passant molt bons moments junts.